L. monocytógenes és un bacteri que deu el nom a cirurgià que el va descobrir; Joseph Lister y que provoca la Listeriosis. La L. monocytógenes és un microorganisme bacilus grampositiu, anaerobi facultatiu que no forma espores de resistència; és petit, no ramificat i amb capacitat de reproduir-se entre els 1ºC i els 45ºC, amb un pH entre el 4,6 i el 5, la seva resistència és tal, que és capaç de sobreviure en condicions aeròbies, microaeròfiles, anaeròbies, així com en el buit. Aquest bacteri està estès a la natura i es pot trobar al sòl, al fullatge, als vegetals, a les femtes d’ origen animal i humà, a les plantes de processament d’aliments, als aliments i fins i tot en els frigorífics domèstics.
Els principals productes alimentaris vinculats al creixement de la L. monocytógenes són els làctics (llet no tractada i pasteuritzada), els càrnics (especialment els frankfurts) i els vegetals; les vies de contagi són l’ ingesta o el contacte. El període d’ incubació és d’ entre 1 i 90 dies la contaminació pot donar-se al llarg de tot el procés de manipulació de l’ aliment i la forma de transmissió és aerògena, per contacte o per ingesta de l’ aliment.
La Listeriosi afecta a dones en estat de gestació, persones d’ edat avançada i pacients inmunodeprimits. La listeriosis es diagnostica amb proves específiques als laboratoris. En cas d’ infecció el tractament que s’ aplica a la persona infectada poden ser diversos antibiòtics, però normalment es fa servir l’ AMPICILINA, juntament amb d’altres o per si sola. Les principals fonts de regulació de la L. monocytógenes als aliments tenen el seu origen a la Unió Europea (UE) i de l’ Estat espanyol; de forma no exahustiva considerem importants de la UE: el Reglament UE 1441/2007, el Reglament UE 2073/2005, el Reglament 365/2010 i de l’ Estat espanyol destaquem del Reial Decret 1074/2002, el Reial Decret 1744/2003, el Reial Decret 140/2003, el Reial Decret 1055/2003, el Reial Decret 823/1990, el Reial Decret 3176/1983, el Reial Decret 179/2003.
La listeriosi ha tingut una evolució variable a Catalunya en el període 2004 – 2007 (1). Cal comentar que el sistema de salut pública espanyol dona discrecionalitat a les comunitats autònomes per tal que alguns brots siguin declarats o no declarats; a Catalunya, la listeriosis és obligat declarar-la però a la resta d’ Espanya no; la presència d’ una xarxa de control i vigilància fa que els índex d’ incidència catalans siguin significativament més alts que els de la resta de l’ Estat i fins i tot que els de la resta de la Unió Europea (2)(3).
L’ Agència Europea de la Seguretat Alimentària facilita aquestes gràfiques de l’índex d’incidència sobre la població d’ alguns Estat membres de la Unió Europea (4)
La millor manera de prevenir una contaminació és seguint quatre passos
1)Neteja:
Renteu-vos les mans i renteu les superfícies freqüentment amb aigua calenta i sabó. Com que la Listeria monocytógenes pot créixer lentament a les temperatures de la nevera, feu servir sempre aigua calenta i sabó per netejar els líquids que es vessin a la nevera, incloent paquets d'embotits variats i frankfurts. Renteu-vos les mans, les safates de tallar aliments, els plats i els estris amb aigua calenta i sabó després que aquests han estat en contacte amb aliments crus.
2) Separar:
Eviteu la contaminació creuada. Els aliments llestos per menjar i les carns, aus i marisc crus poden contenir bacteris perillosos, per tant, mantingueu aquests aliments separats de vegetals, fruites, pans, i altres aliments que ja es troben a punt per menjar.
3) Cuinar:
Cuineu a temperatures apropiades. Si formeu part del col•lectiu de perill de contraure Listeriosis, reescalfi els embotits variats, els embotits i altres carns i aus de la fiambreria fins que emetin vapor
4) Refredar:
Refredeu o congeleu els aliments peribles, incloent-hi els que estan llestos per al consum, abans que passin dues hores.
Webgrafia:
- www.wikipedia.com
- www.isciii.es/
- www.idescat.cat
- http://dwb.unl.edu/teacher/nsf/c10/c10links/www.fsis.usda.gov/oa/pubs/listeriosis_spanish.htm
Bibliografia:
•Butlletí Epidemiològic de Catalunya, Volum XXII Juny 2002. Extraordinari 1r trimestre, Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, 2002
•Recopilación de normas microbiológicas, Revisión 14/06/2010, Departamento de Sanidad del Gobierno Vasco, 2010
•Informe zoonosis a Europa, EFSA-ECDC, març 2011.
•Informe de les zoonosis transmeses pels aliments i de la resistència antimicrobiana a Catalunya any 2007. Departament de Sanitat. Generalitat de Catalunya.
Referències:
(1)Dades extretes de la pàgina 36, Informe de les zoonosis transmeses pels aliments i de la resistència antimicrobiana a Catalunya any 2007. Departament de Sanitat. Generalitat de Catalunya.
(2) L’ índex ha estat calculat seguint la següent fórmula: índex d’ incidència= [(població afectada/ població total)x100000] habitants. Els càlculs de la població total de cada any s’ han extret de la web de l’ IDESCAT Institut d’ Estadística de Catalunya i els casos totals declarats proven de la pàgina 36 de la publicació citada anteriorment.
(3) A l’ informe referenciat al punt anterior apareixien el nombre de casos declarats al Institut Carlos III.
(4)pàgina 136, Informe zoonosis a Europa, EFSA-ECDC, març 2011.
No hay comentarios:
Publicar un comentario